La tecnoferència a l'àmbit familiar. La percepció dels pares al voltant del ús del telèfon mòbil i les interaccions amb els fills

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.7203/realia.31.27160

Paraules clau:

Tecnoferència, família, tecnologia digital, relacions familiars

Resum

La tecnoferència abasta les intrusions i interrupcions que ocorren en la vida diària de les persones que fan un ús excessiu de dispositius tecnològics, especialment el telèfon mòbil. Aquest problema és especialment greu en la interacció entre pares i mares i els seus respectius fills i filles, aspecte que afecta el procés educatiu que es desenvolupa en l’àmbit familiar. L’objectiu d’aquest estudi és conéixer la percepció dels pares i mares sobre l’ús de la tecnologia, especialment pel que fa als hàbits existents entorn de la tecnoferencia pròpia durant la infància dels seus fills i filles. Els participants en aquesta investigació han sigut 74 pares i mares amb fills i filles que cursen Educació Infantil. L’instrument utilitzat ha sigut un qüestionari elaborat ad hoc amb 25 preguntes de resposta tipus Likert. Els resultats reflecteixen que els pares i mares són conscients del mal ús que se li dona a casa a la tecnologia digital i, d’altra banda, consideren necessari que a l’escola s’eduque i es treballe amb l’alumnat sobre l’ús responsable d’aquests dispositius tecnològics. És necessari una formació adequada, tant per a les famílies, com per als fills i filles, amb la finalitat d’utilitzar realment la tecnologia de manera coherent i sense afectar negativament les relacions familiars.


Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Rosabel Martinez-Roig, Universidad de Alicante

Rosabel Martínez Roig es Profesora Asociada en el Dpto. de Didáctica General y Didácticas Específicas de la Universidad de Alicante (UA). Es graduada en Maestra de Educación Primaria por la UA (donde obtuvo premio extraordinario de Grado) y graduada en Psicología por la Universitat Oberta de Cataluña (UOC) (es psicóloga colegiada con nº de referencia: CV16700). 

Aurora Domínguez Santos, Universidad de Alicante

Graduada en Maestra de Educación Infantil

Fabrizio Manuel Sirignano, Università degli Studi Suor Orsola Benincasa

Professore Ordinario di Pedagogia generale e sociale, Università degli Studi Suor Orsola Benincasa 

Referències

Martinez-Roig, R., Domínguez-Santos, A. y Sirignano, F. M. (2023). La tecnoferencia en el ámbito familiar. La percepción de los padres en torno al uso del teléfono móvil y las interacciones con los hijos. Research in Education and Learning Innovation Archives, 31,66--80.
10.7203/realia.31.27160


Almeida-Acosta, F. H. E. (2008). Las sociedades del conocimiento y los procesos proximales del desarrollo humano. Revista Internacional de Ciencias Sociales y Humanidades, SOCIOTAM, XVIII (1), 23–51. Descargado de https://www.redalyc.org/articulo.oa?id= 654/65411190002


Aretio, L. G. (2019). Necesidad de una educación digital en un mundo digital. RIED. Revista Iberoamericana de Educación a Distancia, 22(2), 9–22. http://dx.doi.org/10.5944/ried.22.2.23911


Avellaneda-Zamora, K. (2020). Influencia de la tecnointerferencia en el desarrollo psicomotor de menores de tres años. Centro de salud “Paul Harris”, Chiclayo, 2019 (Tesis Doctoral, Universidad Señor de Sipán, Pimentel (Perú)). Descargado de https://repositorio.uss.edu.pe/bitstream/handle/20.500.12802/6979/Avellaneda%20Zamora%20Karen.pdf

Bisquerra, R. (2016). Metodología de la investigación educativa. Madrid: La Muralla. Bond, M., Marín, V., y Bedenlier, S. (2021). International Collaboration in the Field of Educational Research: A Delphi Study. Journal of New Approaches in Educational Research, 10(2), 190–213. http://dx.doi.org/10.7821/naer.2021.7.614


Brown, G., Manago, A. M., y Trimble, J. E. (2016). Tempted to text: College students’ mobile phone use during a face-to-face interaction with a close friend. Emerging Adulthood, 4(6), 1–4. http://dx.doi.org/10.1177/2167696816630086


Brown, J. L., Ortiz-Padilla, M., y Soto-Varela, R. (2020). Does Mathematical Anxiety Differ Cross-Culturally? . Journal of New Approaches in Educational Research, 9(1), 126–136. http://dx.doi.org/10.7821/naer.2020.1.464


Capri, T., Gugliandolo, M. C., Iannizzotto, G., Nucita, A., y Fabio, R. A. (2021). The influence of media usage on family functioning. Current Psychology, 40, 2644–2653. https:// doi.org/10.1007/s12144-019-00204-1


Cebollero-Salinas, A., Cano-Escoriaza, J., y Orejudo-Hernández, S. (2022). Impact of Online Emotions and Netiquette on Phubbing from a Gender Perspective: Educational Challenges. Journal of New Approaches in Educational Research, 11(1), 64–78. http://dx.doi.org/10.7821/naer.2022.1.848


Corona, N. A. (2018). Huérfanos digitales. huerfanosdigitales.com.mx.

 

Derks, D., y Bakker, A. B. (2014). Smartphone Use, Work–Home Interference, and Burnout: A Diary Study on the Role of Recovery. Applied Psychology, 63(3), 411–440. https:// doi.org/10.1111/j.1464-0597.2012.00530.x


Eliyahu-Levi, D., y Ganz-Meishar, M. (2020). Designing Pedagogical Practices for Teaching in Educational Spaces Culturally and Linguistically Diverse. Journal of New Approaches in Educational Research, 9(1), 74–90. http://dx.doi.org/10.7821/naer.2020.1.480


Estupiñán-Guamani, M. A., Galarza, J. C. G., Rosero-Morales, E. D. R., y Acosta-Bones,S. (2023). El desarrollo infantil desde la perspectiva fisiológica cerebral, una revisión sistemática. Conciencia Digital, 6(1.4), 163–178. https://doi.org/10.33262/ concienciadigital.v6i1.4.1992


Fernández-Díaz, E., Gutiérrez-Esteban, P., y Fernández-Olaskoaga, L. (2019). University- School Scenarios and Voices from Classrooms. Rethinking Collaboration within the Framework of an Interuniversity Project. Journal of New Approaches in Educational Research, 8(2), 79–95. http://dx.doi.org/10.7821/naer.2019.7.372


García-Vera, A., Rumayor, L. R., y Cuenca, A. D. L. H. (2020). Use of Photo-elicitation to evoke and solve Dilemmas that prompt changes Primary School Teachers’ Visions. Journal of New Approaches in Educational Research, 9(1), 137–152. http://dx.doi.org/ 10.7821/naer.2020.1.499


González-Fernández, N., Salcines-Talledo, I., y Ramírez-García, A. (2020). Conocimiento y comunicación de las familias españolas ante los Smartphone y Tablet. Revista de educación(390), 70–102. Descargado de https://redined.educacion.gob.es/xmlui/handle/ 11162/202243


Kildare, C. A., y Middlemiss, W. (2017). Impact of parents mobile device use on parent-child interaction: A literature review. Computers in Human Behavior, 75, 579–593. https:// doi.org/10.1016/j.chb.2017.06.003


McDaniel, B. T., y Coyne, S. M. (2016). Tecnología: la interferencia de la tecnología en las relaciones de pareja y las implicaciones para el bienestar personal y relacional de las mujeres. Psicología de la cultura de los medios populares. Psychology of Popular Media Culture, 5(1), 85–98. http://dx.doi.org/10.1037/ppm0000065


McDaniel, B. T., y Radesky, J. S. (2018). Technoference: Parent Distraction With Technology and Associations With Child Behavior Problems. Child Development, 89(1), 100–109. https://doi.org/10.1111/cdev.12822


Momberg, M. (2015). Huérfano digital. www.huerfanodigital.com.


Navarro, J. L., y Tudge, J. R. H. (2022). Technologizing Bronfenbrenner: neo-ecological theory. Current Psychology, 21, 1–17. https://doi.org/10.1007/s12144-022-02738-3


Otzen, T., y Manterola, C. (2017). Técnicas de muestreo sobre una población a estudio.International Journal of Morphology, 35(1), 227–232. http://dx.doi.org/10.4067/S0717-95022017000100037


Pérez-Fernández, F. (2004). El medio social como estructura psicológica. Reflexiones a partir del modelo ecológico de Bromfenbrenner. Revista de Psicología y Psicopedagogía, 3(2), 161–177. https://doi.org/10.57087/edupsykhe.v3i2.3757


Qiao, L., y Liu, Q. (2020). The effect of technoference in parent-child relationships on adolescent smartphone addiction: The role of cognitive factors. Children and Youth Services Review, 118, 105340–105340. https://doi.org/10.1016/j.childyouth.2020.105340


Radesky, J. S., Kaciroti, N., Weeks, H. M., Schaller, A., y Miller, A. L. (2023). Longitudinal Associations Between Use of Mobile Devices for Calming and Emotional Reactivity and Executive Functioning in Children Aged 3 to 5 Years. JAMA Pediatrics, 177 (1), 62–70. https://doi.org/10.1001/jamapediatrics.2022.4793


Roberts, J. A., y David, M. E. (2016). My life has become a major distraction from my cell phone: Partner phubbing and relationship satisfaction among romantic partners. Computers in Human Behavior, 54, 134–141. https://doi.org/10.1016/j.chb.2015.07.058
 

Roig-Vila, R., López-Padrón, A., y Urrea-Solano, M. (2023). Dependencia y adicción al smartphone entre el alumnado universitario: ¿Mito o realidad? Alteridad. Revista de Educación, 18(1), 34–47. https://doi.org/10.17163/alt.v18n1.2023.03


Stockdale, L. A., Coyne, S. M., y Padilla-Walker, L. M. (2018). Parent and Child Technoference and socioemotional behavioral outcomes: A nationally representative study of 10-to 20-year-Old adolescents. Computers in Human Behavior, 88, 219–226. https://doi.org/ 10.1016/j.chb.2018.06.034


Stockdale, L. A., Porter, C. L., Coyne, S. M., Essig, L. W., Booth, M., Keenan-Kroff, S., y Schvaneveldt, E. (2020). Infants’ response to a mobile phone modified still-face paradigm: Links to maternal behaviors and beliefs regarding technoference. Infancy, 25(5), 571–592. https://doi.org/10.1111/infa.12342


Torrecillas-Lacave, T., Vázquez-Barrio, T., y Monteagudo-Barandalla, L. (2017). Percepción de los padres sobre el empoderamiento digital de las familias en hogares hiperconectados. El profesional de la información, 26(1), 97–104. https://doi.org/10.3145/epi.2017.ene.10


Viguer, P. (2017). Optimización evolutiva. Fundamentos del desarrollo óptimo. Pirámide.


Zurcher, J. D., King, J., Callister, M., Stockdale, L., y Coyne, S. M. (2020). ”I can multitask”:The mediating role of media consumption on executive function’s relationship to technoference attitudes. Computers in Human Behavior, 113, 106498–106498. https:// doi.org/10.1016/j.chb.2020.106498

Descàrregues

Publicades

2023-07-26

Com citar

Martinez-Roig, R., Domínguez Santos, A., & Sirignano, F. M. (2023). La tecnoferència a l’àmbit familiar. La percepció dels pares al voltant del ús del telèfon mòbil i les interaccions amb els fills. Research in Education and Learning Innovation Archives, (31), 66–80. https://doi.org/10.7203/realia.31.27160
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    1571
  • PDF (Español)
    1389
  • EPUB (Español)
    290
  • HTML (Español)
    621

Número

No 31 (2023)

Secció

ARTICLES

Llicència

Els articles publicats en aquesta revista estan subjectes als termes següents:

1. La Universitat de València és l’editora de Research in Education and Learning Innovation Archives. La revista conserva els drets patrimonials (copyright) del que es publica en la revista, si bé permet i propicia la reutilització d’aquests escrits sota una llicència copyleft.

2. Els textos publicats en aquesta revista estan –si no s’indica el contrari– sota una llicencia Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional (CC BY-NC-SA 4.0).

La revista anima els seus autors a difondre i donar major visibilitat a les recerques que publique en Research in Education and Learning Innovation Archives, de manera que els informa que en publicar amb nosaltres:

  1. L’autor  conserva els drets d’autor encara que cedeix a la revista el dret de la primera publicació.
  2. El treball es publica amb una llicencia Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional (CC BY-NC-SA 4.0).
  3. Autoarxiu: s’autoritza i recomana als autors difondre el seu treball en Internet en repositoris institucionals i altres pàgines personals o institucionals, per afavorir la seua visibilitat i citació, sempre indicant clarament que el treball es va publicar per primera vegada en aquesta revista.

Metrics

Articles similars

<< < 1 2 3 4 5 6 7 > >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.